Responsabilitat a Guinea

Les eleccions a Guinea Equatorial han deixat un resultat de 99 escons a favor del partit del govern, el PDGE, i 1 per a l’oposició (fins ara en tenia 2), tal i com explica el diputat gironí Jordi Xuclà, que hi va anar a fer d’observador. Fracàs de la democràcia, dels observadors internacionals, de les directrius enviades per Europa i els Estats Units.

Guinea Equatorial no és el país més pobre d’Àfrica: ocupa el lloc 127 de 177 en l’Índex de Desenvolupament Humà, té una de les rendes per càpita més elvades del món i, gràcies al petroli que n’extreu Repsol, els seus habitants podrien sortir de la misèria. Tot i això, l’esperança de vida és de només 50 anys (inferior a la d’altres països africans) i la dictadura de Teodoro Obiang condemna la major part de la població a seguir vivint en la pobresa i el subdesenvolupament.

Des d’Espanya, antiga potència colonial, la situació es mira des de la distància i sense moure peça. Ni una condemna, ni un gest per intentar treure el país del caos en què el va deixar sumit amb la descolonització.  Zapatero rep  Obiang, genera polèmica uns dies, promet “l’oro i el moro” i les aigües tornen al seu lloc. Hi tindrà a veure alguna cosa Repsol? Aquí us deixo un interessant article de Mónica Vargas , de l’Observatori del Deute en la Globalització. Vosaltres jutgeu.