Recomanant

Us agrada la literatura africana? Bé, sé que és una pregunta molt genèrica, perquè la literatura africana és tant i tant àmplia que és pràcticament impossible conèixer-la tota. Hi ha la literatura indígena, colonial, els europeus que escriuen sobre Àfrica… Jo avui us vull recomanar Cronicando, de Mia Couto (Moçambic). Com podeu deduir a partir de la fotografia, és fill de portuguesos establerts en aquest país africà. Es tracta d’un llibre molt fàcil de llegir, que retrata, a través de diverses cròniques i sovint en clau d’humor, les múltiples cares de Moçambic. Si parleu portuguès i el trobeu en llegua original, molt millor. Si no (com és el meu cas), hi ha traduccions a l’espanyol. Val la pena veure el concepte que té Couto de l’idioma: àgil, reinventable, reconstruïble. Per a mi, aquest autor va ser un gran descobriment.

Cinema africà a Salt

 

Aquest cap de setmana s’està celebrant a Salt la segona Mostra Internacional de Cinema Africà a Catalunya, Africat. Us he deixat un vídeo de la primera, perquè veieu com es va crear. Em sembla que no es podria haver escollit un millor escenari: en una població on el percentatge d’immigració és tan elevat, i on els “saltencs de tota la vida” es queixen per les molèsties que els causen els nouvinguts, està bé recordar que Àfrica no és només sinònim de misèria, delinqüència, desperació.

Àfrica també té cultura, art, fotografia i, per què no, cinema. Estem acostumats a mirar Àfrica només amb tristesa, potser amb incomoditat, esperant trobar-hi sempre pobresa i subdesenvolupament. I tot això existeix, és molt cert… Però aquesta mirada no ens ha de fer curts de mires: hem de començar-lo a veure com un continent realment global i extreure’n tot allò que ens pot aportar de positiu.

El Festival projectarà, entre altres, pel·lícules rodades a Benín, Mali, Congo, Nigèria o Burkina Fasso, tot i que també n’hi haurà d’espanyoles i franceses (les colònies encara continuen atraient, encara que sigui a nivell artístic, les antigues potències). A més, es faran conferències i tallers per a joves. Ah! I la cinematografia convidada d’enguay és la marroquí. El cinema ens pot ajudar entendre, amb el llenguatge occidental, els nostres veïns del sud.

Níger a Figueres

Níger: no confondre amb Nigèria, com passa sovint. Economia de subsistència, basada en les pastures i l’agricultura. Esperança de vida, 44 anys. Nombre de fills per dona, 7′37 (la segona taxa més alta del món). Dues terceres parts del territori estan ocupades pel desert del Sàhara, essent molt difícil el desenvolupament de l’agricultura, principal font de riquesa. Busquem a l’Institut Nacional d’Estadística (INE) quants nigerins viuen a les comarques gironines: ni tan sols apareix la dada. Les males condicions del país (que habitualment alterna amb  Sierra Leone en l’últim lloc de l’Índex de Desenvolupament humà) fan que fins i tot sigui difícil sortir-ne per buscar un futur millor.

Ara el fotògraf figuerenc Xavier Torner, membre de Dniger.cat, exposa la història, la cultura i la geografia d’aquest immens país que pocs sabrien situar al mapa al Consell Comarcal de l’Alt Empordà (carrer Nou, 48, Figueres). Les seves imatges mostren, a la vegada, com funciona l’economia del país i quins projectes hi estan realitzant ells. Molt recomanable.